LA MALALTIA D’ALZHEIMER

L’Alzheimer actua com un lladre de la memòria, privant progressivament a les persones que la pateixen de les seves capacitats mentals, fins que arriba un dia en que els arrabassa les capacitats més bàsiques de l’ésser humà. Al seu pas, castiga al malalt i a les persones que l’envolten, sent molt difícil d’entendre i d’afrontar la malaltia per part dels familiars.

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva que es caracteritza per una sèrie de trets clínics (les seves manifestacions en la persona gran) i neuropatològics (els canvis físics produïts en el cervell) amb una variabilitat relativa, ja que existeixen diferències en l’evolució de la malaltia entre els pacients que la pateixen.

Els símptomes més importants són: la pèrdua progressiva de memòria, la disminució de la capacitat per desenvolupar feines rutinàries, la desorientació, els canvis de personalitat, les dificultats en l’aprenentatge i la pèrdua de les habilitats del llenguatge.

És important fer saber que no tots els trastorns de les capacitats mentals són d’Alzheimer, com sovint es confon. Hi ha moltes causes per les que una persona pot perdre la memòria, per exemple les pèrdues de les capacitats cognitives associades amb l’edat, arrel d’una depressió o d’un traumatisme fort al cap.
Seran els metges qui, després de fer una sèrie de proves al malalt, diagnosticaran el tipus de trastorn que presenta. El coneixement de la causa de la demència és fonamental, ja que en alguns casos s’hi pot aplicar tractament i es reversible.

La majoria de casos d’Alzheimer no són de transmissió genètica. Tot i que, tenir un familiar amb Alzheimer, és un factor de risc que incrementa la possibilitat de patir-lo fins al 20% si el familiar és de primer grau.
Excepcionalment, se’n coneixen alguns casos en persones joves, transmesos d’una generació a una altra.